amadormarques.com

Dilhèu jamès enquia ara era umanitat non auie artenhut ua clara consciéncia ecologica, dilhèu perque jamès enquia ara era henerècla dera umanitat damb era natura non s’auie daurit damb tanta prigondor. Préner consciéncia de quauquarren ei dar compde dera distància, dilhèu ja insauvabla, damb aquerò que dauant nòste compareish: ua natura herida pera, justament, inconsciéncia d’ua umanitat qu’a confonut eth domèni e era conservacion damb er impèri dera rason esturmentau e era explotacion sauvatja, eth suenh encomanat peth creador, qui volgue que sigue, peth profitament illimitat dera natura creada. Totun, nosati èm natura e libertat, libertat arraïtzada ena natura dera quau brotoam e ara quau i tornam, en etèrn retorn, non sonque coma espaci qu’entore, a mòde de larèr, nòste impuls vitau, senon coma constitucion ontologica de çò que mos fonamente coma èsters umans. Non ei bric casuau qu’eth papa Francés, nòm que pren deth sant des praubi e era natura armoniosa, age escrit era prumèra enciclica damb aguesta consciéncia, pr’amor que tot çò qu’existís, “reflèxe de Diu”, ei “en intima comunion universau”. Era consciéncia anime atau ara practica des “vertuts ecologiques” dera proteccion, era custòdia e era susvelhança, pr’amor qu’er “idòl dera tèrra” ei tanben er “idòl de praubi”, des mancadi de totes eres, qu’an era primícia, coma èsters fragils, “creadi” e, per tant, sagradi, dignes de “responsabilitat e libertat”. Aguesta ei atau ua “ecologia integrau”, qu’implique un “cambi d’estil de vida”, mès senzilh, e “capacitat de conviuença e fraternitat”.

(DIARI SEGRE, 22 d’agost de 2015)

Un concèrt d’ací, un concèrt de delà, en aguesta sason d’ostiu, mès propícia ath gaudi dera bona musica per miei d’ua programacion culturau amendrida es darrèri ans. Es cites ineludibles damb eveniments coma eth Festivau de Musica Antiga des Pirenèus permeten retrobar-te damb er esperit qu’anime era interpretacion excellenta d’ues pèces dejà etèrnes, a on era musica de Bach tostemp s’i hè presenta, non cau díder que, de forma especiau, en projècte des cantates dera Acadèmia 1750 en Festivau de Torroella de Montgrí o en certamen monografic qu’acuelh eth caplòc catalan, eth Bachcelona, en tot incorporar eth Bach zum mitsingen, integrau des cantates en format participatiu, enguan ena Basilica de Santa Maria deth Pin, damb era oportunitat d’escotar-les, ath delà, en contèxte liturgic d’ua missa, tath qué sigueren composades. Era Ofrena Musicau BWV 1079, interpretada en Petit Palau, damb delicadesa e refinament, per Ton Koopman, ua des majors autoritats mondiaus bachianes, e es solistes dera Amsterdam Baroque Orchestra, dauric era trobada dejà obligada entàs aimants dera musica deth compositor alemand, que dèc lum ad aguesta òbra tanplan reflexiva e sublima, a compdar dera qu’auie d’èster ua simpla transcripcion d’ua fuga improvisada dauant deth rei Frederic II de Prússia, damb arrengaments individuaus basats en madeish tèma, dera forma mès variada. Ei un bon exemple dera capacitat erudita deth vielh Bach, punt de fuga qu’amasse es possibilitats de çò de mès antic e de mès nau, en aguesta armonia susprenenta, coma contrapunt acumulat, referéncia der equilibri, deth quau sonque eth ei capable, entre era intelligéncia e era emocion, entre era originalitat deth gèni, era tecnica rigorosa e eth frut d’ua beresa irrepetibla.

(DIARI SEGRE, 8 d’agost de 2015)

Recebi ua ofèrta promocionau d’Òmnium Cultural entà captar sòcis. Me telefone ua hemna ben amabla a qui li exprèssi eth mèn gòi peth prètzhèt dera entitat entà promòir era lengua e era cultura catalana, afrairada damb era occitana-aranesa, d’ençà dera sua creacion, er an 1961, non atau pera sua deriva politica tan decantada es darrèri ans, ja qu’es que tanben les defenem, mès a compdar de posicionaments politics disparions (federaus o d’entenuda damb era rèsta d’Espanha), non mos i sentem representadi. De hèt, era presentacion enviada peth collectiu se centre sustot en remercar qu’eth principau objectiu des sòcis ei “assolir la independència de Catalunya” e qu’eth nau rèpte ei ara “les eleccions del 27 de setembre”, ena madeisha setmana en qué se hè publica ua “lista unica” (quina desconfidança, es unicitats!) de tipe sobeiranista, damb era enquia ara presidenta Casals ena plaça tresau, un president dera Generalitat qu’òpte ara reeleccion de numero quate, un cap dera oposicion que renoncie a entestar ua alternativa e un prumèr candidat tan politic coma es auti, exèurodeputat exècosocialista, que declare tres dies dempús qu’aguest acòrd sui generis tanpòc explicite qu’eth president serà Mas. Semble que dera politica catalana ac podem demorar ja lèu lèu tot, ath temps que tot e toti (omnium) se sage de profitar (egemonia, en diden), sigue er “espòrt”, era “cultura” o era nomentada “societat civil”, damb eth risc cada còp mès acusat que damb era volentat de bastir un “nau país” ara fin l’acabèsquem hènt mès petit, isolat, endogamic, autoreferenciau, acritic, fotudament aluenhat der ideau illustrat deth republicanisme cosmopolita deth quau ja lèu arrés en parle.

(DIARI SEGRE, 25 de junhsèga de 2015)

Dempús des eleccions deth 24 de mai, s’a encetat un camin de cambi en fòrça municipis e autonomies, que met en evidéncia era possibilitat d’ua auta politica e un aute país, ath temps que dèishe damb signes d’obsolescéncia e basart, dilhèu d’agotament, eth nomentat procès catalan. Atau de rapida va era politica actuau. De forma paradoxau, es institucions catalanes, que solien entestar es transformacions der Estat, an demorat, de patac, isolades en eres madeishes damb er etèrn retorn dera “transicion cap ara secession”, que va e ven, e transite per espaci sempitèrn, d’ençà qu’er autonomista president Mas, enquiar an 2010, accelerèsse eth ritme deth grèuge e era sobeirania totau e impossibla coma palanca lampedosiana (damb era quau tot a de cambiar tà que non cambie, en vertat, arren), ja qu’es qu’an governat tostemp ac vòlen seguir hènt, legitimament, damb es amplis podèrs des esturments “estructuraus” d’un Estat “pròpri”, er hèt pes “de casa”, dilhèu damb es hilhs rebèls dera CUP e es mès docils d’ERC, qu’ara fin ei açò eth “procès” politic possat per eri. E atau, comunautats dera antiga Corona, coma Aragon, País Valencian e Ièrles Balears, e autant fòrça des viles e vilatges deth “caspós” e “conservador” Règne d’Espanha, coma mos didien, s’auancen pera quèrra e comencen a sajar ua auta Espanha e ua auta politica, coma era que ja pense un PSOE federalizat entà ua reforma constitucionau que ne volien ne demorauen es politics pujadi ena sua nòria, pr’amor que, en efècte, ua auta Catalonha non sonque ei possibla, senon qu’ei ara mès de besonh que jamès.

(DIARI SEGRE, 11 de junhsèga de 2015)

Eth paisatge ei er espaci conformat pes elements der entorn disposadi coma fisionomia, morfologia o expression formau deth territòri ara vision intima dera persona e era societat. Mès qu’ua simpla geografia: en paisatge creat, er uman s’i pòt recrear, pr’amor que (s’)i reconeish, ath delà, diuèrsi tipes de paisatges, coma eth naturau o eth culturau, e laguens d’aguest, tanben er urban configurat pes nòsti vilatges, en simbiòsi damb eth miei naturau a on s’i an arraïtzat. Vision romantica era mia, dilhèu, mès qu’ei era que, totun, mos pòt dar, encara, cèrta relevància coma destinacion aluenhada e plaçada en aguest encastre deth Pirenèu encara per redescurbir, aumens fòrça des sòns cornèrs. M’i hè a pensar, en aguesta redescubèrta deth paisatge, ua senhora tanplan educada e arridolenta d’Alacant, encamardada dera Val e era sua “tranquillitat”, en aguest començament de sason dilhèu massa tranquil, talament, entath nèrvi toristic que la sosten. Paisatge naturau des montanhes e bòsqui, paisatge urban des carrèrs e places empeirades, paisatge culturau des glèises e es manifestacions pròpries d’ua val damb identitat plurau e compartida, pren era votz entà èster suenhat e susvelhat, damb era concertacion d’aguest collectiu qu’i sage de demorar, segontes tròbi ena Introduccion ara estetica de Hegel, en tot “obedir es exigéncies dera sua rason, que, en tant qu’universau, sage de trobar-se ad a era madeisha ena Natura e rebastir atau era esséncia intima des causes qu’era existéncia sensibla d’aguestes non revèle dirèctament”.

(DIARI SEGRE, 27 de junh de 2015)

Alcalde Paco Rodríguez Miranda, Alcalde Felipe Delseny, Alcalde Hipólito Cruces, senhors e senhores còssos, president dera Comunautat de Comunes de Sant Beat, senhor secretari der Ajuntament, senhor rector dera Parròquia, senhor sargent dera Guàrdia Civil, senhor jutge de patz, autoritats, amigues e amics, vesies e vesins.

M’adreci a toti vosati, per prumèr viatge, coma Alcalde de Bossòst en tot arregraïr e reconéisher, en prumèr lòc, eth prètzhèt der Alcalde Paco Rodríguez Miranda pendent es darrèri 8 ans, pr’amor que mos permet de començar aguesta naua etapa sus era basa deth trabalh ben hèt e er esfòrç incansable per mielhorar Bossòst cada dia. Gràcies, Paco. Demoram èster ara nautada deth tòn legat.

Voi tanben arregraïr eth supòrt des companhs e companhes d’Unitat d’Aran-PSC-Candidatura de Progrès entà hèr possible aguest renauiment, atau coma eth de totes es persones que m’an acompanhat e m’acompanhen en aguesta naua aventura e a toti es vesins e vesies qu’an confidat en nosati, eth passat 24 de mai.

E, sustot, voi saludar a toti es membres dera naua Corporacion Municipau: as senhores Maria Angeles Medan, Maria Jesús Safont, Guillermina Roman e Maria Antonia Ruiz, e as senhors Jaime Delseny, Alex Peiró, Antonio Sanglada e Eric Codina, ad aguesta corporacion que, com vedetz, ei paritària, e, sustot, representativa deth municipi. Auem de trabalhar amassa pendent es 4 ans que vien e estacar eth major consens possible enes airaus d’interès generau entath desvolopament e era prosperitat deth pòble.

M’adreci a toti es vesins e vesies entà hèr-vos sabedors qu’ací, en aguesta Sala de Plens, era mès importanta deth municipi, perque s’i prenen es acòrds mès subergessents, auetz ath vòste Ajuntament, ara vòsta Casa dera Vila, ath vòste Baile, que vòlen èster ath servici de toti e totes, sense distincions ne diferéncies politiques, ne economiques, ne d’origines, ne de credences, ne de quinsevolh auta consideracion. Vos convidi a caminar amassa en aguest nau temps, a hèr pòble entre toti e totes, a trauèrs d’un Ajuntament que lidère, òc, mès que tanben acompanhe e cree espacis de dialòg e trobada, de confidança e esperança, en tot recuperar er esperit dera bona politica.

Politica ven de polis. Era polis dera Antiga Grècia se sostenguie sus tres columnes: 1) Era preeminéncia dera paraula; 2) Eth caractèr dera plea publicitat; e 3) Era igualtat ena participacion des ahèrs comuns. Voi qu’eth dialòg, era transparéncia e era participacion, amassa damb era paciéncia e era umilitat, siguen eth metòde de trabalh pendent era legislatura qu’encetam aué. Recuperem era paraula entà escotar, debàter, argumentar e préner decisions de forma mès justa e intelligenta. Recuperem era plea publicitat, aué en dideríem transparéncia, entath coneishement d’aguestes decisions e es sòns procediments. E recuperem era igualtat entà crear ua cultura comuna a on es vesins se tròben mutuament, amassadi en comunautat, coma ciutadans liures e iguals, “disposadi a cercar era felicitat ara sua manèra”, coma ditz Kant, sense coartar era libertat des auti, damb er equilibri dera norma e eth respècte, sense submissions ne dominacions ne privilègis.

Dialòg, transparéncia e participacion entà préner decisions, de forma responsabla. Perque governar ei tanben decidir. Enes pròplèu dies conformaram eth nau Cartipàs Municipau, mès vos pogui auançar qu’eth programa de govèrn se basarà enes 4 èishi qu’auem dat a conéisher pendent era campanha electorau, a saber: 1) completar era reforma des espacis urbans; 2) mielhorar es servicis publics as persones; 3) reactivar era nòsta economia locau; e 4) apostar per un Ajuntament dubèrt e transparent, collaborador damb totes es entitats deth pòble, damb d’auti municipis, dera Val e de mès enlà, e tanben damb eth Conselh Generau coma era nòsta maxima institucion d’autogovèrn. Entà concretar: en aguest 2015 començaram o completaram es òbres de reforma, remodelacion e reabilitacion deth carrèr Sant Ròc, es entorns des ermites Sant Fabian e Pietat, eth carrèr Mètge Campà, eth lauader de Cap dera Vila, eth servici der aigua potabla, era oficina de Torisme, e, s’eth calendari e eth pressupòst ac permeten, eth pati dera escòla, e, en generau, totes aqueres actuacions entà renauir e mielhorar Bossòst, entà dar-li un nau impuls de promocion toristica, economica e culturau. Vos en matineram informadi. Tanben auetz dret a saber que ara coma Alcalde perceberè eth madeish sòu qu’auia coma tinent d’alcalde e publicarè ena web municipau e enes hilats sociaus era mia declaracion de béns patrimoniaus e era mia declaracion dera renda, d’accès facil entà toti.

Volem esforçar-mos per un Bossòst mès just, equitatiu e prospèr, que sap atier, sustot, as vesins e vesies mès fèbles e vulnerables, coma era nòsta mainadèra e era nòsta gent grana, mès tanben a toti aqueri que patissen es malurs dera economia. Quan un vesin què, auem d’èster capables, ena mesura des nòstes possibilitats, de dar-li era man entà lheuar-le.

Com sabetz, aué ei Sant Antòni, un sant celebrat, venerat e estimat peth nòste pòble, punt d’origen dera legenda des capèles qu’entoren Bossòst en forma de cinturon protector. Ath marge des credences o descredences de cadun, eth sant de Pàdua ei un bon exemple de franciscan desprenut, generós, austèr, fraternau, critic damb era acumulacion de sòs, era avarícia e era usura. Un modèl entà sajar de méter en plaça, ena nòsta societat, valors de senzilhesa, solidaritat e sensibilitat sociau e culturau.

Sò convençut que Bossòst serà mès fòrt e prospèr, quan sigue mès coesionat e age mens desigualtats, quan sigue prèst entà gausir de mès e mielhors oportunitats que favorisquen es sectors clau dera ostalaria, eth torisme, eth comèrç, era indústria, e aqueri que poguen promòir eth trabalh; quan, en fin, eth futur que desiram sigue dejà a tocar des nòstes mans.

Fòrça gràcies a toti e totes.

En Bossòst, eth 13 de junh de 2015

Eth tunèl de Vielha ei dilhèu era infraestructura aranesa mès subergessenta deth sègle XX, pr’amor qu’a possibilitat eth finau der isolament geografic e istoric dera Val damb era Peninsula, atau coma eth desvolopament posterior coma princiau via d’accès entara rèsta der Estat, per miei dera Ribagòrça. Ua òbra demanada pes aranesi, eth besonh de comunicacion dera quau ja ei nomentada per Pascual Madoz en sègle XIX e, ara fin, possat eth sòn projècte per Alfons XIII dempús dera visita deth monarca en 1924. Eth tunèl non ve era lum enquia 1948, damb er esfòrç ingent des sòns trabalhadors, presoèrs dera guèrra includidi, enes condicions precàries dera epòca e en tot patir es accidents derivadi d’ua òbra d’aguesta envergadura. Vos en podetz hèr ua bona idèa a trauèrs des fotografies qu’era Fondacion Privada deth Musèu Etnologic a recuperat entà ua exposicion acuelhuda per Ajuntament de Vielha-Mijaran, enquiath mes de seteme, ena sala d’exposicions dera antiga bibliotèca. Ath torn de 400 obrièrs i auien arribat a trebalhar, segontes mos conde un membre dera entitat, que tanben apòrte coma anecdòta chocanta qu’es abitants d’alavetz dauen eth tòrt d’un cambi meteorologic en país ara dubertura dera galeria, coma s’es naui aires deth sud auessen maumetut eth pacte interior damb es fòrces dera natura, en uns ans, es 40, fòrça heiredi, totun. Dempús deth bastiment deth nau tunèl, daurit en an 2007, era reforma dera rèsta dera via conformada pera N-230 centre ara era demana entà, aumens, garantir era seguretat e esvitar era carga d’uns camions que perjudiquen era comunicacion entà ua des vals mès visitades e avalorades deth Pirenèu.

(DIARI SEGRE, 13 de junh de 2015)

Aran tanben a parlat per miei des eleccions locaus e ath Conselh Generau, en tot manifestar ua volentat de cambi e renauiment dera politica e des accions de govèrn, mès ath delà sus era basa de projèctes rigorosi e solvents. Unitat d’Aran, guanhadora en cinc des nau municipis, entre eri eth caplòc Vielha-Mijaran, a artenhut era prumèra plaça en numero de vòts entara maxima institucion, mentre que Convergéncia Democratica, que manten localitats importantes coma Naut Aran, s’a emportat era majoritat des sòns representants, es conselhèrs generaus, escuelhudi enes sies terçons en qué se despartís eth país. Aguesta paradòxa, que permet eth sistèma neishut damb era prumèra lei d’Aran, de 1990, e rebrembe ara vescuda per Maragall en 1999 quan guanhèc en vòts a Pujol, mès non pas en deputats, met de relèu tant era legitimitat deth modèl articulat, e per tant deth govèrn que se’n pogue derivar, coma eth besonh d’adaptar-le ara realitat deth sègle XXI, atau com s’auie plantejat dejà en debat entara actualizacion dera norma de regim especiau, qu’ara fin a mantengut eth sistèma electorau vigent. Totun, aguest debat, complèx e apassionant, ei ara mès viu que jamès, damb diuèrsi modèls sus era taula (coma eth dera circonscripcion unica o eth dera reduccion des terçons as tres originaris, coma eth sòn nòm indique, entre d’auti possibles), e aurie d’animar a un consens entre, aumens, es dues principaus fòrces politiques, ath temps que trabalhen per un Conselh mès transparent, collaboratiu, pregonament democratic e equitatiu, capable de reflectir era pluralitat intrinsèca dera nòsta societat.

(DIARI SEGRE, 30 de mai de 2015)

Eth desarraïtzament ei un des maus mès acusadi dera epòca contemporanèa: der immigrant que partís, o a de húger, dera hame, dera persecucion, dera praubesa, e dèishe hemna, hilhs e pàtria, e de viatges era pròpria vida, de forma massiva ena Mediterranèa, as pòrtes dera prospèra e indiferenta Euròpa septentrionau (toti es païsi dera citada mar en son autant d’europèus); mès tanben, mens tragic, deth joen, e non tan joen, que se’n va tar estrangèr a trobar sòrt laborau, o laguens deth pròpri país; o simplament deth que demore sense trabalh o labòre en condicions deplorables, indignes, per quate sòs. En fin, tanpòc è dret a recrear-me en ues situacions que coneish mielhor qui les (suber)viu. Era pensada ven a compde d’un nau prumèr de mai que venguem de passar, damb es signes mès favorables dera macroeconomia, inutils se non son efectius ena vida dera màger part des ciutadans, atau com comence era nauèra instruccion pastorau des avèsques espanhòls sus era crisi economica, sociau e morau (“Glèisa, servidora des praubi”). En un libre de publicacion recenta de Simone Weil, ua des pensadores e mistiques mès genuïnes e liures deth sègle XX, era filosòfa soslinhe que hèr arraïtz “ei dilhèu un des besonhs mès importants e ignorats dera anma umana”, en virtut “de recéber era totalitat dera vida morau, intellectuau e espirituau enes mieis des quaus pren part de forma naturau”. D’aquiu qu’es relacions sociaus basades sonque ena economia, enes sòs, que determinen era condicion obrièra, qu’era coneish plan ben, siguen factors de destruccion des arraïtz, atau coma eth caumatge ei “eth desarraïtzament totau”, “de dusau poténcia”.

(DIARI SEGRE, 2 de mai de 2015)