Ahir va ser Diumenge II d’Advent, temps propici per, malgrat l’adversitat, « treure’s el vestit de dol i d’aflicció », com diu Baruc, i « aplanar el camí » per a una nova època de confiança i compromís, com repeteix Lluc, recordant Isaïes. I de fer-ho, tot plegat, « carregats d’aquells fruits de justícia », en paraules de sant Pau als cristians de Filips.
La justícia és el mandat inexcusable per al poble d’Israel que recorre la història de la seva Aliança. La lectura de Baruc acaba convidant a l’esperança perquè « Déu guiarà Israel, ple d’alegria, a la llum de la seva glòria », amb la seva « justícia » i « misericòrdia », en l’escaient traducció castellana. Llavors sí, « el terreny escabrós serà una vall, i tothom veurà la salvació de Déu ».
amadormarques.com 