Fe i raó

Em pregunten pel conflicte entre la fe i la raó: El debat és necessari en tant que ambdues dimensions de la consciència humana s’imbriquen i es complementen, perquè mentre la raó dóna raó de la finitud cognitiva (de l’ésser finit que som i des del qual hom ha de partir), la fe obre la persona vers l’incondicionat que apunta l’infinit, i eleva, per tant, la consciència més enllà del propi isolament (com a adreçament vers l’Altre).

Vull dir que una fe sense raó, o que ha perdut un mínim de raonabilitat, pot caure fàcilment en un fonamentalisme, intolerant i en fi inhumà, a la vegada que una raó sense fe pot produir els monstres de l’autosuficiència, l’arrogància i, pitjor, el totalitarisme o el relativisme a-moral de qui nega l’obertura-esperança cap a l’incondicionat en què arrela el sagrat de la persona.

Advertisements

Daissar una responsa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Cambiar )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Cambiar )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Cambiar )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Cambiar )

Connecting to %s