Category: De lin e de lan

(Nòta de premsa d’UA-PNA, a 17 d’octobre de 2008)

Unitat d’Aran – Partit Nacionalista Aranés (UA – PNA) a refortilhat aué en plen dera Deputacion de Lhèida eth sòn fèrm compromés entà qu’Aran non sigue includit en cap de division territoriau que non sigue eth madeish, atau coma a formalizat per miei der unic representant aranés ena institucion provinciau, Joan Riu. Eth deputat Riu a balhat supòrt ara Declaracion Conjunta deth 16 de seteme entà mantier Aran ath marge des vegueries, qu’eth Plen deth Conselh Generau aprovèc per unanimitat “a prepausa deth Sindic e deth grop d’Unitat d’Aran”.

Joan Riu a destacat qu’Unitat d’Aran “exprèsse atau, en toti es òrgans a on a representacion, era volentat manifèsta deth pòble aranés de respectar era autonomia d’Aran en sòn encastre territoriau especific, atau coma se despren der Estatut d’Autonomia de 2006 e dera Lei sus eth règim especiau d’Aran de 1990”. Segontes Riu, Unitat d’Aran considère que “a d’èster eth Conselh Generau d’Aran, coma principau institucion d’autogovèrn, er interlucotor dirècte qu’a de survelhar per qu’Aran reivindique es sues legitimies aspiracions territoriaus, sense cap tipe d’intermediacion ne distorsion partidista”.

Fòrça decisiva

Pr’amor d’açò, eth deputat aranés a profitat entà rebrembar qu’Unitat d’Aran ei ena Deputacion “era votz d’Aran e era fòrça decisiva que compartís projècte de govèrn damb es grops progressistes sense pèrder de vista era sua rason d’èster, qu’ei Aran e eth servici as sòns ciutadans”. “Era prioritat per Aran pòt comportar en ocasions eth dissentiment damb era majoria de progrès”, a explicat entà argumentar eth sòn vòt favorable ara mocion que balhe supòrt ara declaracion conjunta deth Conselh Generau.

Oportunisme de CiU

Dempús de deishar constància deth long procès qu’Unitat d’Aran a emprenut ena defensa des “drets nacionaus” d’ençà dera sua fondacion, Joan Riu a desacreditat era actitud politica de Convergència i Unió pr’amor deth sòn “oportunisme politic”, frut dera “incoeréncia mès flagranta” e era “sua pèrta de credibilitat ena defensa dera autonomia aranesa”. Eth deputat a rebrembat qu’Aran “auec de patir era umiliacion d’èster includit en mapa comarcau de Catalonha coma ua comarca mès, umiliacion qu’eth Govèrn de Convergéncia ena Generalitat amièc entà dauant damb era aprobacion dera Lei d’organizacion comarcau de 1987, sense cap tipe de consens e en tot violentar era identitat pròpia deth pòble aranés e era sua longa tradicion d’autogovèrn”.

D’alavetz ençà, atau coma a referit, “eth combat persistent e incansable d’Unitat d’Aran a favor des drets nacionaus durèc dètz ans damb persevància e compromés e damb un còst politic fòrça important entara nòsta formacion politica”. Pr’amor d’açò, “non mos dèishe de surpréner er hèt de qu’aqueri que pendent ans e ans diluïren Aran en mapa territoriau de Catalonha s’erigisquen ara en campeons dera defensa des drets nacionaus d’Aran”, a assegurat.

Manca de credibilitat deth PP

Joan Riu a censurat tanben era manca de volentat de Convergència entà sajar de consensuar era mocion qu’a presentat en Plen, a diferéncia dera declaracion conjunta qu’Unitat d’Aran artenhec damb era concertacion de totes es fòrces politiques deth Conselh Generau abantes dera sua aprobacion. E a avertit tanben sus era “manca de credibilitat deth PP en aguest ahèr, pr’amor qu’a recorruts en Tribunau Constitucionau es articles der Estatut que mos reconeishen coma pòble diferenciat”.

Eth deputat s’a reafirmat en qué er objectiu d’Unitat d’Aran ei “arténher era maxima autonomia possibla que mantengue e assolide era nòsta identitat coma pòble, sense desbrembar jamès que tot eth qu’a determinadi drets a coma expression dera sua dignitat era obligacion de defener-les”.

Lhèida, 17 d’octobre de 2008

(Fòto dera darrèra executiva d’UA, celebrada en Vielha eth passat dia 10 d’octobre)

www.unitatdaran.org

La campaña de McCain ha entrado en un proceso de desesperación que sólo puede conducirle a un punto de no retorno. Errante va con lenguaje faltón y simplón. Los estrategas republicanos se han percatado del errático rumbo y hasta el mismo McCain ha tenido que amonestar a sus simpatizantes por los insultos que día sí, día también, vierten contra Obama. Nada nuevo bajo el sol. Cuando la derecha universal teme por su poder, echa a pasear los demonios de la descalificación personal, transformando la lucha política democrática (de raíz agonística, donde la discordia es entre adversarios, o sea) en una cruenta batalla antagonística (donde la discordia es entre amigos-enemigos). En el ámbito político más próximo e inmediato, en Aran pues, en fin, qué voy a contarles que no sepamos ya de las malas artes de algunos de nuestros adversarios… Claro que así les va…

Mentre es extrems sagen de negar era diversitat lingüistica deth nòste entorn, a compdar d’ara prepausi d’explicar-me tanben enes autes dues lengües oficiaus deth país, non sonque en atencion a quauques demanes, senon pera volentat pròpria d’usar uns idiòmes que senti autant de propèrs. Mès tostemp damb er aranés-occitan (lengua minorizada) coma lengua preeminenta e veiculara des nòstes pensades. Atau ac senti, atau m’exprèssi.

1. Unitat. Eth sindic Francés Boya a artenhut, en còr dera representacion deth pòble aranés, eth Plenari deth Conselh Generau, era unitat politica contra era inclusion d’Aran ena vegueria dita de Naut Pirenèu e Aran, concretada ena Declaracion Conjunta deth 16 de seteme, qu’es grops d’Unitat d’Aran, Convergéncia Democratica e Partit Renovador d’Arties e Garòs an aprovat en ua mòstra clara de fòrça intèrna e dera volentat d’auer ua soleta veu ar entorn d’un ahèr tan transcendentau entath futur der autogovèrn. Longa vida ara unitat!

2. Governacion. Eth problèma entà Aran ei qu’era prepausa territoriau deth conselhèr Ausàs se base ena organizacion administrativa de Catalonha sense tocar era integritat dera província. En aguest cas, ei clar qu’Aran non pòt demorar includit en cap entitat territoriau nauèra, pr’amor qu’aguesta inclusion signifique, essenciaument, ua menaça entath principi d’autonomia en suberpassar eth marc especific en exercici des competéncies pròpries.

3. Coeréncia. Des d’aguest punt d’enguarda, era claretat e era coeréncia deth Sindic an estat en tot moment -aué e ager- impecables e irrefutables. Eth sòn esfòrç entà arténher era unitat enes institucions ei frut dera sua volentat entà hèr-mos mès fòrts eneth dialòg damb era Generalitat. A despièch dera desconfidança interessada des que an hèt d’aguest ahèr er unic ahèr dera sua existéncia politica, Francés Boya a exercit eth sòn lideratge e d’ençà d’aguest s’a limitat a deféner eth compromés qu’er alavetz conselhèr Puigcercós aqueric publicament damb Aran e es sues institucions en afirmar que non formarien part de cap vegueria. Mès, tant s’auien creigut era caricatura qu’auien hèt deth Sindic, que s’an mantengut en un estat incomprensible de silènci e estordiment enquiath moment en qué eth cap deth Govèrn d’Aran a requerit eth sòn prononciament public. Benvengudi siguen, dempús deth sòni!

4. Fòrça. Per aquerò, vau era pena persutar-i: era coeréncia e era unitat de toti es grops politics en procès de redefinicion territoriau de Catalonha consitusís era nòsta fòrça, era nòsta integritat coma pòble decidit a deféner eth sòn autogovèrn coma eth melhor esturment entà apregondir ena democràcia dera proximitat e eth pogrès des qu’i demoren, venguen d’a on venguen.

L’espuri dret a decidir ha esdevingut l’última bandera estrellada que el nacionalisme català oneja amb altivesa i obcecació. Tanmateix, què és la política si no un continu decidir? No decideixen els ciutadans quan voten? I, ai las!, és llavors quan, sobiranament, situen al lloc que creuen convenient les opcions del dret a decidir…

Ve això a col•lació per fer palès que mentre el nacionalisme català reclama per a si un equívoc dret per arribar a la meta de la “Catalunya lliure” (com si ara fos víctima d’un règim autoritari), és incapaç de reconèixer en si les diferents Catalunyes que hi conviuen, és a dir, la diversitat interna d’ella mateixa com a país plural (i lliure!) en pertinences culturals i territorials.

Sorprèn (o potser no tant) constatar que aquells (representants de la política i l’opinió publicada) que haurien d’entendre millor la ferma voluntat de la majoria de ciutadans aranesos de no incloure el seu país en la vegueria de l’Alt Pirineu, segons el veredicte indefugible que les urnes han atorgat als partits que s’hi oposen (posicionament explicitat unànimement al Conselh Generau d’Aran en una Declaració Conjunta) i com per altra banda hom pot interpretar a partir de l’Estatut d’Autonomia de 2006 i de la Llei d’Aran de 1990, es comportin amb l’Aran amb el mateix capteniment que una certa Espanya (no cal dir quina) ho fa amb la Catalunya que ara reclama amb tota la justícia del món un millor sistema de finançament.

Potser haurem de concloure que l’arrel homogeneïtzadora del nacionalisme no cívic (per dir-ho d’alguna manera) és comuna en totes les seves variants, ja sigui estatal o perifèriques, i que tanmateix no només la pedagogia pel federalisme és més necessària que mai (en contra del catastrofisme induït), sinó que la reivindicació del dret a conviure en llibertat i en solidaritat amb les diferents comunitats politicoterritorials, a Catalunya i a Espanya, ha de ser l’ensenya dels que volem que les persones puguin desplegar el seu projecte de vida allà on siguin, allà on vulguin.

(Carta ath Director publicada en Segre e La Mañana, de 24 de seteme de 2008)

Unitat d’Aran – Partit Nacionalista Aranés (UA – PNA) i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) venim de celebrar enguany els nostres respectius congressos nacionals: el cinquè en el cas d’UA, l’onzè per als socialistes catalans. Des de llavors, esdevé satisfactori constatar que ambdós partits compartim la voluntat ferma de consolidar-nos com l’eix principal de la centralitat política, institucional i social d’Aran i Catalunya, respectivament.

La relació d’UA – PNA i el PSC és fruit i reflex de l’encaix d’Aran a Catalunya com a territori històric amb autogovern i llengua propis. Per això, el PSC sempre ha tingut en compte el principi d’autonomia en reclamar “un tractament particular per al cas de l’Aran”, segons els seus Estatuts (article 33), refrendats a l’últim Congrès. El PSC i UA – PNA són dos partits independents que mantenen una vinculació política a través del protocol signat el 1999 i que ara volem reforçar i millorar per tal d’afermar la voluntat política dels dos en la millora de l’autogovern d’Aran i en l’aprofundiment d’un projecte progressista hegemònic per als propers anys.

Els progressistes d’un costat i un altre som conscients que les nostres aportacions són els puntals de no pas una defensa essencialista d’una identitat preconstituïda, sinó de la construcció d’una identitat cada vegada més compatible amb els valors de la democràcia pluralista. En els nostres anhels, resulta visible la defensa d’una “societat autogovernada amb tants nivells de govern com vulgui”, en paraules d’Isidre Molas, nou president del PSC i gran teòric de la política catalana (Les arrels teòriques de les esquerres catalanes). Això vol dir que la llibertat personal, la igualtat de condicions d’autogovern i la solidaritat voluntàriament assumida constitueixen els principis per unir-nos en societat: per unir-nos en Aran i per unir-nos a Catalunya, a Espanya, a Europa.

Parafrasejant Molas quan parla de Catalunya, podem assegurar que Aran és “una comunitat social que ha de viure com a comunitat política en llibertat i en solidaritat amb les altres comunitats nacionals”, en la mesura que els ciutadans així ho vulguin. Des d’aquesta perspectiva federalitzant, sembla necessari recuperar el “discurs del Pirineu”, com diria el secretari general i síndic d’Aran, Francés Boya.

En vista de la crisi dels Estats – nació i del projecte europeu, el reforç de la singularitat d’Aran no s’ha de veure com una retracció, sinó com una nova forma de concebre la ciutadania que recupera el significat de la democràcia des de baix, en un nivell multilocal, a partir de les localitats regionals, perquè creiem que la democràcia entesa a partir de demos més petits permet que les persones tinguin més possibilitats d’exercir els seus drets de ciutadania.

Diari Segre, suplement Pirineus, 2 de seteme de 2008

Un des compromesi entath refòrç e dignificacion dera maxima institucion qu’Unitat d’Aran a aquerit e complit un còp govèrne qu’ei era creacion deth Conselh de Terçon. Bèth còp n’auem parlat ací dejà. Dempús d’auer-ne celebrat quate d’ençà dera sua recuperacion, podem afirmar qu’eth Conselh de Terçon ei ua figura institucionau de prumèr orde qu’apròpe eth Conselh Generau entath territòri en tot balhar transparéncia e informacion as politiques que desvolope en cada terçon.

Pr’amor dera naturalesa institucionau d’aguest organ territoriau, m’a costat de compréner d’ençà deth prumèr moment era oposicion que CDA a mostrat entara sua creacion. Eth sòn posicionament a estat un error e demori que, pera fòrça des hèts, le vage reconsiderant. Eth Conselh de Terçon forme part d’aqueri ahèrs que van mès enlà des aportacions partidistes, pr’amor que, fortunosament, mentre es govèrns passen, es institucions perduren.

Eth darrèr Conselh de Terçon qu’auem celebrat a estat eth d’Arties e Garòs, deth quau eth Govèrn n’a demorat fòrça satisfèt, pr’amor que des dera sua responsabilitat entà survelhar er interès generau a pogut constatar es inquietuds e expectatives mès locaus, que tanben, e sustot, hèn país, coma ven de passar en toti es Conselhs de Terçon qu’auem amassat (Lairissa, Quate Lòcs, Pujòlo e Arties e Garòs).

China. Era possibilitat, qu’en plena hèsta olimpica subergés coma nauta probabilitat, que China devengue era prumèra superpoténcia mondiau me provòque non tant pòur, pera desconeishença, coma desconfidança e inquietud, pr’amor qu’eth gegant asiatic ei eth paradigma der ideau deth capitalisme sense contròtle: ua economia liberalizadora ath cent per cent « aliberada » ath temps de quinsevolh forma democratica d’exercici deth podèr. Açò vò díder: partit unic, qu’apòrte estabilitat ath sistèma, fòrt contròtle dera populacion, e per tant manca de drets e libertats (eth Tibèt ei cas apart, per favor), educacion e sanetat « publiques » de pagament, eca, eca. Eth conjunt ei aberrant. Me quedi damb Estats Units…