Author: Amador

Unitat d’Aran presentarà eth programa de govèrn e es candidatures tath Conselh Generau d’Aran aguest pròplèu dissabte entàs 22.00 ores en Otèl Tuca de Betren, atau coma informe era wèb deth partit.

Eth dejà proclamat candidat tà Síndic d’Aran, Paco Boya, a anonciat qu’es candidatures formen un equip damb un clar lideratge sociau e un projècte integrador que comence damb un cambi tranquil. D’aquiu qu’era candidatura volgue èster transersau e representativa dera nòsta societat.

Era determinacion d’Unitat d’Aran non pòt èster pas ua auta. Quauquarrés, des dera politica, auie d’assomir es naui rèptes qu’a per deuant Aran (garantir era coesion sociau, un servici sanitari eficaç, ua economia diversificada, eca). Èm en un d’aqueri moments enes quaus eth concurs de toti, des de procedéncies sectoriaus e enquia ideologiques diuèrses, ei un imperatiu se volem progressar coma país. Damb eth grèuge (que pòt devier ua grana oportunitat) qu’Aran ei un país petit, a on toti auem quauquarren a díder.

Semble coerent, per tant, que deuant des naui rèptes, se volgue apuntalar equips renauidi que lidèren es nòstes Institucions e Ajuntaments, damb experiéncia mès damb naues idies, damb orizons politics pròpris mès damb capacitat d’includir e bastir consens.

Uns auti, totun, an optat pera via contrària, era deth « Santiago y cierra, España », en version locau. Deuant es naui tempsi e es naui rèptes, Convergéncia non a vist ua auta gessuda qu’era defensa nomantina deth sòn estatus laguens deth govèrn en tot adoptar, dangerosament, un discors que beu des hònts dera doctrina deth nacionalisme catalan mès excludent. Còste d’imaginar qu’un aranesista se dèishe encamardar pes cants de sirèna deth separatisme catalan. Mès ei atau e aué en Aran podem constatar que contra un projècte plurau, transversau e respectuós damb es persones, que toti es partits poderien encarnar damb accents disparions, se lhèue era paret dera menaça, er immobilisme e er isolament mès sectari.

Qu’eth cambi tranquil daurisque es pòrtes ara alendada deth dialòg, era sana discrepància e era volentat d’includir, tanben as qui aué lhèuen parets inutiles.

Non ei cap secrèt se didem que toti es partits sòlen auer dificultats entà elaborar ua lista electorau enes nòsti vilatges. Ac explique fòrça ben e de prumèra man eth secretari generau d’Unitat d’Aran e candidat a Síndic, Paco Boya, en sòn blòg.

Tanpòc ei cap secrèt se didem que non dèishe d’èster chocant qu’eth partit en govèrn municipau de Bossòst, Convergéncia Democratica Aranesa (CDA), age de cercar un shinhau ara desesperada ath sòn cap de lista qu’a de relevar ar actuau alcalde Felipe Delseny, qu’a renonciat a liderar era candidatura convergenta. ¿Guaire nòms an sonat dejà, guaire candidats cremadi? Enquia eth pròpri Carlos Barrera a agut de baishar deth limb dera maxima instucion entà tustar pòrta per pòrta ara recerca deth candidat perdut.

Ei vertat que pòt passar en totes es cases, mès ei fòrça surprenent qu’eth partit e er equip qu’ei en govèrn agen estat incapables de trobar a dètz dies deth termini de presentacion des candidatures municipaus ath successor de Delseny, era renóncia deth quau non a estat pas cap novetat entà mostrar-se desprevengut.

¿Manca de projècte, de renauiment d’idies, persones? ¿Pòga ambicion per Bossòst? ¿Consciéncia deth finau d’un cicle? E, ¿en dus mesi se pòt formar un alcaldable e bastir un projècte solvent? Que cadun extrèigue era sua conclusion e que fin finau CDA descurbisque era lum que l’a de trèir dera bromèra, encara que sigue tard, peth ben deth pluralisme e en profit dera expectacion pera carrèra entà arténher era alcaldia de Bossòst.

Es pervesons de Diuendres Sant son en Bossòst un acte sociau de prumèr ordre. Ei un amàs popular sus era basa d’ua religiositat difosa e simbolica. Uns còps coma espectador, uns auti coma participant, es pervesons te reconcílien damb ua vivéncia deth pòble mès comunitària e collectiva. Un pòble viu que sent passion per çò que hè amassa.

Er estil Colomines comence a crear escòla en Govèrn d’Aran. Ja sabetz: especulacions, judicis de valor, arguments ad hominem, eca. Eth conselhèr de Torisme e vocau ena Comission d’Urbanisme, Víctor León, gran avalador dera macrourbanizacion de Ruda e frair deth responsable dera agéncia immobiliària mès potent dera zòna (er ahèr deth conselhèr Llena hè arrir ath costat des pelotazos de Convergéncia), a publicat un article en Segre a on cargue contra Unitat d’Aran per proposar, e sonque proposar (imaginatz-vos ce qué non haràn eth dia qu’UA comence a hèr ua analisi critica dera accion de govèrn) era creacion d’ua Agéncia Aranesa de Torisme.

Mès enlà dera defensa deth periclitat modèl de patronat ena gestion deth torisme, León hè un saut argumentau de vertigen en tot mòir er hantauma de que vien es socialistes e vos treiràn eth lòc de trebalh laguens dera administracion. « Propòstes que sagen de hèr taula rasa deth capitau uman », assegure textuament en milhor estil Colomines.

Çò que seguís ei coneishut per toti: que s’era oposicion ei desleiau e desinformada, que s’era oposicion vò desprestigiar ath Govèrn, eca. Sonque ère ua propòsta: era melhor propòsta entara gestion deth torisme deth sègle XXI, atau coma ac avalen es experiéncies enes païsi mès auançadi e competitius.

Mentretant, eth Govèrn d’Aran, impertorbable, en segle passat, infonde pòur mancat coma ei de projècte de país e d’arguments entà rebàter çò qu’ei evident. Ua pena, ua pena de govèrn, qu’ena sua decadéncia, a de gésser a remòlc tà contrarestar es propòstes dera oposicion.

Definitivament, eth Govèrn d’Aran a per cap de Comunicacion ar òme pitjor informat deth país. Çò qu’ei piri de J.R.C. ei que sus era ignorància bastís un relat fornit de mentides, especulacions e judicis de valor.

La Mañana publique ena seccion de politica e non pas ena d’Aran qu’UA propòse crear ua Agéncia Aranesa de Torisme e er espavilat Colomines concludís qu’era informacion proven deth Parlament o deth PSC e qu’ « eth o era » (sic) corresponsau en Aran (¿tanpòc sap a qui a de corresponau eth diari de Lhèida?) coneish era informacion quan lieg eth sòn pròpri diari (¿tanpòc ei conscient dera libertat deth diari de publicar es sòns contenguts a on volgue?). Mès quin atreviment! D’a on trè tota aguesta informacion?

Non ei eth prumèr còp qu’especule. Eth grop Aran XXI tanben a estat victima d’aguest modèl vertadèrament desinformador quan eth cap de Comunicacion afirmèc qu’en collectiu i a membres que son foncionaris dera administracion aranesa. Encara mon arrim dera cara de circomstància que mos demorèc.

Visti es precedents, ¿damb quina credibilitat vòs que se presente tota era informacion que gènere eth Conselh Generau? E encara mès, ¿sus aguesta basa se vò promòir ua premsa aranesa « potent »?

Un projècte integrador sus era basa deth respècte as persones. Atau plantege Unitat d’Aran eth sòn orizon entà governar Aran enes pròplèus ans. Atau se despren non sonque deth sòn lidèr e responsables, senon tanben des ciutadans que balhen supòrt ath cambi. Ac comprovè personaument en acte de presentacion dera candidatura de Paco Boya. N’un excès verbau contra er adversari. Era justa critica, ponderada, òc, coma non, qu’atau ei era democràcia e atau ua oposicion responsabla, mès tostemp des dera propòsta en positiu, des dera moderacion e equilibri qu’adòpte ua fòrça qu’ei alternativa e que pòt governar.

Era màger part des ciutadans, de CDA, UA, PP o çò que volgatz, desiren uns governants que lidèren, que dialòguen e que gestionen damb eficàcia e proximitat, entà toti e peth ben de toti. E sincèrament, des deth mèn possibilisme, des deth mèn reformisme sociau, aué, qui mès s’aprèsse ad aguest ideau, ei era candidatura que represente Boya. Dilhèu sò trompat, mès es autes opcions s’aluenhen der Aran que m’agradarie veir bastit.

Des deth prumèr moment, J.R.C., qu’ocupe un cargue institucionau, a estat mercat pera polemica. Eth problèma non ei es sòns atacs personaus recurrents, es sues fòbies e paranòies infinites. Per eri madeishi demore desacreditat. Maugrat qu’agacen dejà, es sòns escrits encara me produsissen miei arridolet. Persute er òme en devier disciple d’ua barreja inquietanta entre David Madí e Federico Jiménez Losantos. En version aranesa, clar.

Eth problèma ei qu’en tot amagar-se darrèr deth sòn pòrtaveu, eth Síndic d’Aran, magnific senhor Carlos Barrera, a adoptat uns modaus d’un baish nivèu, impròpris deth maximom representant deth país. ¿Non ei capable eth Síndic d’enfrontar-se dirèctament e sense escudèrs damb eth lidèr dera oposicion, damb contundéncia se cau, mès damb educacion?

« Te demorauem, Paco » ei eth darrèr idòl de Barrera-J.R.C. Eth subconscient è jogar males passades. ¿Per qué alavetz eth cap de J.R.C. tardèc tant en arribar tath tunèu despús der esbauç? Barrera, amagat, semble que non mos ac contestarà, mès dilhèu J.R.C. mos ac sabrà explicar. Òc, tanben demoraruem ath Síndic, ara maxima autoritat institucionau deth país, coma ben rebrembe J.R.C. Companh J.R.C., abantes de reclamar leiautat damb es Institucions, prumèr la calerie auer damb es ciutadans.

Ara ei era ora dera politica en Aran. Era ora de retornar ara politica era sua autonomia. Era ora des ciutadans representadi amassa peth dessús der interès individualista. Era ora de bastir en Aran er espaci public perdut.

Era massificacion territoriau a trauèrs d’urbanizacions omogeneïzadores (Ruda ei eth cas extrem) an aucit er espaci public, er espaci de trobada e d’intercambi d’experiéncies. Bastir espaci public vò díder garantir ath ciutadan era sua votz e espontaneïtat en carrèr.

Ei ora de priorizar era plaça, era bibliotèca, er equipament esportiu e culturau, eth parc, eth camin vèrd, era bastissa de léser, eth casau deth jubilat, eth locau sociau. Per espaci public aranés! Pera vida amassa e en comunautat!

Era prumèra visita deth president Montilla entà Aran a estat plan significativa. A permetut visualizar era apòsta deth govèrn catalan per ensenhament e per un nau finançament entath país a trauèrs dera naua Lei de regim especiau que s’a d’aprovar pendent aguesta legislatura, atau coma a anonciat.

Era inapelabla collaboracion institucionau, fòrtament violada peth populisme de Barrera, pòt èster reforçada per un nau executiu en Aran coma era melhor garantia entà arténher mès autogovèrn e mès benestar.