Category: De lin e de lan

Ei ua paraula estonanta e tanplan de mòda, amassa damb d’autes autant d’utilizades en quauqui encastres politics, psicologics e economics, coma era der empoderament, revirada dirèctament der anglés. Era resiliéncia harie referéncia ara capacitat de reconstitucion dauant des succèssi susvengudi dera vida, pera quau causa tant se pòt aplicar as persones coma as territòris o institucions. Ven a compde aguesta introduccion pr’amor que l’auem tractat en ua jornada especifica sus era Catalonha resilienta, governança e smart city, organizada pera Associacion d’Enginhèrs Industriaus. Mès, Catalonha ei un territòri divèrs, e era sua resiliéncia ven determinada per aguesta varietat geografica, coma basa entà ua governança qu’a d’actuar en hilat, en un espaci dubèrt ath cambi e era transformacion. Era resiliéncia non pòt èster un tèrme politicament nèutre, pr’amor qu’ei restacat damb eth modèl de pòble o país que volem projectar democraticament, en cada moment. Dauant dera contunhada especializacion des airaus, son de besonh gestions mès integraus que se fonamenten en dialòg interdisciplinar e era cooperacion multisectoriau, justament perque toti non podem hèr de tot. Entà arténher un territòri o un vilatge intelligent, tèrme tanben aguest discotible,calen abantes institucions e persones intelligentes, formades, capaces, damb possibilitats reaus e efectives de formacion e realizacion, per miei d’un realisme idealizador des oportunitats ara man e des limits qu’impause era realitat entà mielhorar era conviuença damb era incertesa e daurir era pòrta a naues e fructifères possibilitats vitaus.

(DIARI SEGRE, 2-4-2016)

As pòrtes d’ua naua Setmana Santa, revèrbere ena consciéncia seculara era condicion finita der uman, pr’amor qu’aquerò que poderie demorar d’aguesta sason, abantes deth renaishement primaverau, ei tot just eth malur de saber-mos mortaus. Eth “Diu a mòrt”, decretat per Nietzsche e que, semble, a portat tanti maus de cap ath discurs religiós ena modernitat, non ei pas ua nauetat, pròpria dera actualitat nihilista, senon que, coma sosten Gianni Vattimo, ei intrinsèca ath madeish cristianisme, que profèsse era fe en un Diu que morís. Era Vertat s’a hèt carn (en sòn procès de “kénosis”), s’a hèt finita, a aquerit era forma dera perspectiva, lèu lèu relativa, personau, e, per tant, a deishat d’èster pròpriament era grana Vertat, dogmatica, metafisica e etèrna. Tanplan objectiva. E qué ei era vertat?, se pregunte, esceptic, eth condamnador. Era vertat, en minuscula, daurís era sua perspectiva istorica, en marc dera sua comprension temporau e destinau, ara lum, per tant, dera sua epòca, coma complèxe referenciau e acceptat de forma, se non racionau, aumens rasoada, ath temps que dubèrta ath cambi, ara renovacion, d’acòrd damb era sua comunautat de descurbidors, coma diderie eth recentament desapareishut Harnoncourt, ara comunautat d’ermenèutes deth sens. D’alavetz ençà, d’ençà d’aqueth Diu que morís, perque s’a rebaishat ara condicion umana e d’un praube uman, mès en concrèt, era vertat sempitèrna sonque se pòt conjugar en dialòg, intersubjectiva, en mutuau reconeishement. Ei a díder: coma defen Vattimo, era vertat, ena epòca democratica que volem víuer, a agut de deishar pas ara caritat, perque, dera forma coneishuda pera poetica becqueriana, era vertat… ès tu, e er aute, ena sua demanda infinita.

(DIARI SEGRE, 19-3-2016)

Eth Pirenèu ei fòrça coneishut peth patrimòni culturau e artistic conformat per ensem de glèises e capèles, e tanben de bèra catedrau, der estil medievau romanic. En aguest encastre, i cau compdar, damb capinaut meritat, era Val d’Aran, damb era sua fisionomia de vilatges e glèises, fòrça d’eres d’aguest estil, barrejat damb d’auti ath long des sègles, qu’a recebut eth nòm de romanic aranés. En cau destacar es temples que, en tot formar part d’iniciatives dejà consolidades coma era dera rota deth romanic, subergessen tant pera sua arquitectonica, sòbriament imponenta era de Santa Maria de Cap d’Aran e eleganta era d’ua auta mariana, era d’Arties, coma tanben pes tresaurs que sauven laguens, dilhèu mens coneishudi, de pintures romaniques, gotiques, renaishentistes, fòrça d’eres de plan bona factura, coma es de Santa Eulària d’Unha o Sant Andrèu de Salardú, entre d’autes bastisses que non podem pas deishar de visitar, tanben de Vielha-Mijaran, atau coma de Vilamòs, damb glèisa e capèla, o Les, damb era ermita de Sant Blai. Ven a compde rebremba’c damb motiu deth prumèr aniversari dera declaracion dera glèisa dera Mair de Diu dera Purificacion de Bossòst coma Ben Culturau d’Interès Nacionau, ena categoria de Monument Istoric, pr’amor qu’ei eth temple romanic aranés qu’a conservat aguest estil d’ua forma mès unitària, en tot dar-li reconeishement, dignificacion e projeccion, atau coma a tot er hilat patrimoniau deth país tant peth sòn estil coma sustot pera significacion d’aguesti espacis que non se conformen en mantier-se coma heiredes pèces de musèu, senon coma temples vius, d’art tanben liturgic, de pregària e celebracion, d’olors e sensacions ena delectacion d’ua experiéncia atentiua e dubèrta ar inefable.

(DIARI SEGRE, 5-3-2016)

Es cassi de corrupcion que se revèlen pendent quasi cada setmana menacen era credibilitat deth sistèma institucionau, politic e economic, que, per mor d’aguest deteriorament, requerís d’ua reforma prigona entà ua naua validacion deth madeish, que hèsque possibla ua comunautat mès justa e reconeishibla enes principis democratics que la botgen. Eth dera transparéncia, amassa damb idèes e mecanismes coma era dera bona governança e eth còdi etic, ei un d’aguesti principis rectors mès publicitats, valgue era redondància, pr’amor que hèr transparent quauquarren ei hèr-le public, ei méter-le ara lum publica entà qu’eth ciutadan i pogue accedir ad aquerò que s’i manifèste. Totun, eth dret ara informacion a de perméter eth déuer de coneishement, pr’amor qu’ua informacion mau dada, que, en lòc d’aportar lum, enlusèrne, pòt hèr inviable un vertadèr coneishement. Eth coneishement s’aquerís per miei dera ordenacion racionau dera informacion. Ei un procès d’illustracion, de capacitat de pensament per un madeish, non pas d’espectacularizacion e gesticulacion vueda. Era etica non ei ua cosmetica, coma diderie era professora Adela Cortina, especializada en aguesti mestièrs dera filosofia morau e etica. En ua jornada sus eth papèr des elèctes locaus ena luta contra era corrupcion, tròbi ues paraules sues fòrça illustratives. Cortina mos rebrembe qu’era etica ei caractèr, e se trabalhe dia a dia, damb esfòrç e entrenament, entà augmentar es possibilitats d’ua vida bona e erosa. Per açò, ei important que, incapable coma sò de dar leçons moraus ad arrés, poguèsquem dar compde en tot moment de çò que hèm, damb critèris razonables de validacion e justificacion compartits ena comunautat politica dotada des nòrmes e institucions que la hèn possibla.

(DIARI SEGRE, 20-2-2016)

Eth cambi de paradigma epocau a tanben eth sòn reflèxe en desequilibri territoriau qu’era ONU acabe d’avertir damb es sues donades de concentracion urbana mondiau. Segontes aguest organisme, mès dera mitat dera populacion deth planeta viu dejà en granes ciutats que tendissen a agranir-se mès, sustot enes sòns airaus metropolitants. De hèt, aguest percentatge arribarie a ocupar lèu lèu eth 70%, de cap tar an 2050. En Espanha, es chifres criden fòrça era atencion, pr’amor qu’era màger part dera populacion viu en ciutat, mentre eth 70 % des nuclèus son consideradi vilatges. Era henerècla entre er encastre rurau e er urban creish, a despièch dera simplicitat d’aguesta separacion, pr’amor qu’ei dejà urban er entramat dominat per espaci de carrèrs e larèrs que conforme es nòsti pòbles, mentre qu’eth limit naturau ei fòrça mès propèr, ara man, tanben transformat pera accion umana (toristica, agrària, eca.). Ei curiós er emplec deth lenguatge quan definim un entorn pòc uman ar intervengut fòrtament per òme, e, ara invèrsa, mos semble mès uman, proporcionat, eth qu’ei mès avient ara nòsta natura, ara fin. En tot cas, es moviments migratòris se produsissen pera expectativa d’oportunitats sòcioeconomiques que, malurosament, son fòrça mès fèbles, redusides e dificiles de trobar en aguest mau dit “món” rurau, pr’amor que de món sonque n’i pòt auer un. Era convergéncia rurau-urbana semble improbabla a cuert tèrme, se hèm cas d’aguesti indicadors, damb granes concentracions populacionaus que, paradoxaument isolades, depeneràn mès des recorsi naturaus que sauvam enes municipis petits, plaçadi en “pati de darrèr”e “eth parc tematic” que non volem èster.

(DIARI SEGRE, 5-2-2016)

Er anterior columna confirme era mia incapacitat entàs prediccions politiques, pr’amor que, ara fin, Catalonha compde damb un nau govèrn, sense besonh de repetir es eleccions qu’era màger part des opinadors dauen per convocades. Veiram, totun, era longada dera legislatura, limitada a 18 mesi, encara que de forma orientativa, segontes manifèsten ara es sòns protagonistes. Ei de saludar, en aguest sens, ua cèrta modulacion en rumb d’aguest executiu, conscient des sues limitacions tan legaus coma legitimes, en çò que tanh ara dimension deth supòrt popular entà ua eufemistica desconnexion fòrça impròba. En aguesti cambis, era aranesa Mireia Boya pren possession dera sua acta de deputada, pera CUP, en un Parlament que compde tanben damb er aranés Javier Rivas, per C’s, entre es sòn membres, coma mòstra patenta deth pluralisme intrinsèc ara societat dera Val. Entre un e un aute, existís ua gamma d’opcions politiques e ideologiques autant de sensibilizades damb era realitat singular d’Aran, que, per cèrt, pòrte un an damb ua naua lei de regim especiau pendenta de desvolopar enes sòns èishi fonamentaus. Sigue coma sigue, eth país se tròbe damb era oportunitat de hèr a valer era sua autonomia dubèrta ara cooperacion e eth bon vesinatge de besonh entara prosperitat de toti, en miei d’aguest nau orizon. Mentretant, un nau govèrn damb accent reformista e progressista poderie formar-se en Estat, maugrat que, aué òc, m’estimi mès d’abstier-me de quinsevolh auta prediccion, atenudi es antecedents descrits.

(DIARI SEGRE, 23-1-2016)

Enes darrères ores entà acabar eth periòde d’investidura deth president dera Generalitat abantes dera convocatòria automatica d’eleccions, eth nomentat procès catalan entara independéncia a entrat en un temps de desconnexion d’eth madeish, i age o non acòrd, dempús deth non dera CUP ath candidat Artur Mas, qu’a volut mantier-se en cargue, de forma imperturbabla, damb eth distanciament manifèst d’enquia ara eth sòn sòci d’ERC. Er espectacle pòt seguir. Era desconfidança ei notòria. Es madeishi que profitèren eth procès coma ua forma de reinvencion partidista, dempús deth pujolisme malaguanhat, son victimes dera sua estratègia, en un moviment que, prèviament, a deishat herides a fòrces coma eth PSC, Iniciativa, Union, ara era pròpia CDC e, en ensem, era societat catalana. En ua des ironies dera politica, a agut d’èster era CUP, fèrma partidària deth trencament, era que, damb eth sòn vòt contrari, a enmiralhat ath procès ena sua farsa, segontes a reconeishut un des sòns membres de forma clara e crudenta: “eth procès ei eth major frau dera politica catalana”, enes darrèri ans, perque “ne guanhèrem eth 27-S, n’era UE harà arren per nosati, ne i aurà cap referèndum pactat, n’era oligarquia catalana non trencarà eth jòc”. Dilhèu non ère tot ua farsa, perque fòrça gent i a confidat, mès per aguest motiu era irresponsabilitat politica a estat plan nauta. Auem perdut cinc ans, damb tres eleccions celebrades, camin d’ua quatau, entà un objectiu, eth der Estat pròpri quan s’ei incapable de governar era Catalonha autonomica, e damb un metòde, eth dera unilateralitat, tan inviables coma contraprodusents. Seram a temps de cambiar eth rumb?

(DIARI SEGRE, 8-1-2016)

Era nau Espanha que defeníem er aute dia a devengut plurau. De hèt, ja n’ère, de plurau, mès ara, aguesta pluralitat intrinsèca ara societat, compde damb eth sòn reflèx en nau Congrès qu’a de constitusir-se, mentre demore era investidura deth president, aué tanben ena incertesa que ja hè tres mesi ei plaçada en Catalonha. Era Catalonha plurau, tostemp capdauantèra, a contribusit a possar era Espanha plurau gessuda des eleccions de dimenge passat. Diden qu’ei temps de pactes, de dialòg e entenuda. Ei a díder, ei eth torn dera politica democratica, ena cerca d’espacis comuns que poguen favorir era recuperacion economica justa e der Estat de benèster, atau coma er acòrd territoriau e era regeneracion institucionau. Ei era ora des lidèrs generosi, des grani politics, en respècte des procediments democratics tara configuracion dera naua legislatura qu’aurie de vier, perque era propòsta de naues eleccions non serie ua gessuda, senon era mòstra dera incapacitat des nòsti representants entà arribar a acòrds, possibles en d’auti païsi, en un scenari que, dilhèu, en lòc d’esclari’c tot, ac poderie complidar encara mès, damb mès polarizacion e mens oportunitats entath dialòg e eth desbloqueg. Calerie profitar er esperit nadalenc d’aguesti dies entà hèr dera complexitat politica actuau ua escadença en favor des reformes pregones qu’a de besonh aguesta Espanha plurau, damb volentat de permanéncia e reconeishement des principaus fòrces amassades per uns objectius compartits, laguens d’ua Euròpa que volem mès federau e sociau, s’ei possible.

(DIARI SEGRE, 24-12-2015)

Mentre Catalonha seguís ena incertesa governamentau dempús des eleccions de seteme, pr’amor qu’encara non ei clara n’era investidura presidenciau n’eth programa de govèrn que n’a de gésser ne per quant de temps, er ensem d’Espanha afronte ues eleccions tà Còrts Generaus que pòden cambiar era dinamica abituau des darrères decades ena politica espanhòla, non sonque pera concurréncia de d’autes fòrces que pòden arténher representacion, senon tanben pera exigéncia de reformes que s’en pòt derivar. Er unic que semble vò mantier-se ath marge d’aguest corrent de hons ei er actuau president e candidat ara reeleccion, incapable de dar compdes en un debat televisiu damb es auti contendents damb opcions de governar er Estat. Un escandal tà quinsevolh país democratic. Totun, ad aguesta nautada dera campanha, ei de saludar que ja arrés non barre era opcion ara reforma constitucionau, es valedors dera quau n’an estat tostemp es socialistes. Cambiar era Constitucion entà cambiar Espanha. Aumens, n’a d’èster era sua condicion de possibilitat. Eth reformisme ei garantia des cambis pregons. Mès, tad aquerò cau estacar un gran pacte que pogue apuntelar eth nau país ena Euròpa deth sègle XXI, a despièch que dilhèu non toti le desiren. Mentretant, era governabilitat cooperatiua, non isolada e, per tant, integrada en projècte europèu, demane un lideratge pera recuperacion economica justa, era garantia d’un Estat de benèster questionat, un nau acòrd territoriau e era decéncia enes institucions de toti. Ath president entrant li auram de desirar tota era sòrt e tot eth coratge en aguest prètzhèt.

(DIARI SEGRE, 12-12-2015)

Estordidi encara pes atemptats perpetradi en París peth terrorisme islamista contra ciutadans, liures e erosi de víuer ua net de léser, dera vesia Republica Francesa, valedora des principis universaus dera libertat, era igualtat e era fraternitat, intrinsècs ara Illustracion, prenem mès consciéncia dera escalada de violéncia que patís eth món enes darrèri ans e qu’a en Síria un des sòns epicèntres mès sagnants. Ací, era dicotomia entre era seguretat e era libertat renèish de forma topica en debat public, a despièch que son dus béns de naturalesa dispariona, pr’amor que, en ua societat democratica, era seguretat, refortilhada quan era integritat fisica ei en jòc, a de vier un miei entà hèr possibla era libertat, un d’aqueri fins que la constitusís, atau coma era conservacion dera vida, coma diderie Spinoza, precursor dera modernitat illustrada e der “òme liure” guidat peth dictamen dera rason. Eth filosòf dera vida, coma l’aperarà eth parisènc Gilles Deleuze, ja vedec qu’eth “gran secrèt” des regims tiranics, coma eth der Estat Islamic neishut d’ua guèrra evitabla en Iraq, “consistís en enganhar as òmes en tot desguisar damb eth nòm de religion era pòur damb era quau se les vò sométer, coma s’aguesta luta siguesse pera sua sauvacion”. Eth (mau) usatge dera religion coma recors politic encadene ad aguesti subdits “ara opression, eth despotisme e era coercion espirituau”, enes paraules qu’emplegauen es pensadors illustradi des sègles XVII e XVIII. Atau, eth tiran e es sòns sometudi s’amassen “per òdi ara vida, peth ressentiment contra era vida”, comente Delleuze. Eth cant a Diu, hònt de vida, se convertís en un idòl de mòrt e destruccion.

(DIARI SEGRE, 27 -11-2015)