amadormarques.com

Es secodides politiques son ara orde deth dia: dempús deth Brexit, Cameron anoncie era sua dimission en diferit; eth sòn virtuau successor, Boris Johnson, renoncie ara candidatura de prumèr ministre; e un des principaus abandieradi deth referèndum, Nigel Farage, dèishe d’entestar eth sòn partit eurofòb, er UKIP; e quan encara non mos auem recuperat des analisis ar entorn deth sorpasso volatilizat des dusaus eleccions generaus celebrades en pòc de temps, dempús d’ua legislatura falhida, de tot just sies mesi, era rica, culta, educada e musicau Republica d’Àustria se ve possada a repetir es eleccions presidenciaus per possible frau en recompde deth vòt per corrèu, damb era menaça dera victòria deth candidat dera ultradreta, fòrta tanben ena vesia França. Euròpa ei ua hèsta: impulsora dera modernitat e, ath temps, ua des victimes des sues contradiccions. Tanpòc en Estats Units se sauven, damb figures tan esperpentiques coma Donald Trump. Era societat occidentau deth benèster a implosionat, e es henerècles daurides pes sues institucions son profitades o ben peth nacionalisme identitari o per un populisme nihilista, de pura gesticulacion, o per ua barreja d’andús, mentre era sociaudemocràcia agonize e eth neoliberalisme camine triomfau sus er espèctre d’ua societat herida. “Era desesperacion creish tant qu’era sauvacion pòt vier de quinsevolh lòc”, escriu eth professor Villacañas, en sòn libret sus eth Populisme. Era rason d’èster d’aguesti lidèrs, incapables de bastir arren, ei era insatisfaccion permanenta (d’aquiu era renóncia de Farage), entà bastir pòble o nacion, per miei deth conflicte amic-enemic coma gessuda ad aguesta anomia.

(DIARI SEGRE, 8-7-2016)

Era exuberància naturau d’aguesti dies de bonança escape ara catalogacion umana racionau, pr’amor que va mès enlà dera unitat e eth sens d’ua heireda planificacion. Cada causa, cada element, seguís eth sòn impuls vitau. Vegetacion, aigües, animaus e umanitat apassionada lhèuen acta dera economia dera tèrra, suspenuda en un abisme vitau, ciclic, de creacion, mès tanben de finau. Un simple sopar ara fresca, mentre alenden es arrames des arbes qu’entoren eth mistèri dera net, semble penetrat per ua divinitat venguda deth bòsc. E ath dessús dera tèsta se daurís “aqueth cèu estelat sus mèn” admirat per Kant, eth firmament plapat de botons ludents, liures aué, lèu de forma excepcionau, des sinuoses formes embromades, ena clarulha que dèishen veir uns herèishos imponents. Un ei eth cèu, espaci immens, “continent universau, era etèria region pera quau tot discorrís e tot se mò”, laudaue Giordano Bruno, defensor der univèrs infinit, simbolizat ath temps pes montanhes que vòlen tocar eth cèu. Eth sociològ Georg Simmel escriuec, laguens deth sòn Diagnostic dera tragèdia dera cultura modèrna, que, en contra de çò que passe damb es òbres d’art, es formes non an damb es Alps, massa desendreçada, un valor estetic pròpri, senon qu’aguest valor ei restacat damb es sues dimensions immenses, de forma inquièta, accidentau, pr’amor que s’escape a quinsevolh règla d’unitat, artenhuda en tot cas pera omogeneïtat deth hons dera val, aquiu a on èm ara, ath costat d’ua hònt que banhe eth camin e amie ath passejaire a ua vida naua, virada, totun, ath silènci d’a on ja non arribe era lum.

(DIARI SEGRE, 11-6-2016)

Se ben era Val d’Aran mantenguec es institucions pròpries dempús deth Decrèt de Naua Planta, non siguec enquia 1991 en qué les recuperèc, ja ena naua etapa democratica, dempús dera sua abolicion en 1834. D’aquerò ne hè enguan 25 ans, motiu entara celebracion, eth balanç e, sustot, un nau impuls a compdar dera experiéncia apilerada. Eth Conselh actuau ei neishut per via descendenta, pr’amor qu’es competéncies son exercides a trauèrs dera delegacion des madeishes de part dera Generalitat, damb qui li estaque ua fòrta dependéncia financèra, en contrast damb eth Conselh istoric desvolopat per via ascendenta, d’ençà dera basa des sòns vilatges e familhes, damb es sòns Conselhs de Terçon, igualadi toti, aumens en signe dera vestidura qu’encara consèrven es conselhèrs guarnidi damb era madeisha capa. Mès enlà des romanticismes que s’i poguen evocar, d’aquera societat luenhana, mès isolada, endogamica e controtlada, com ei facil supausar, er autogovèrn poderie virar de cap tà nau vitalisme sociau, a despièch de tot, se vò subergésser coma era institucion de referéncia tàs sòns abitants. N’eth romanticisme deth linhatge ne tanpòc eth racionalisme heired que le condamnèc en sègle XIX en seràn era solucion. Era idèa d’autogovèrn, pleament vigenta, ei (neo)illustrada, pr’amor qu’implique autonomia e libertat, a on era governabilitat aurie de perméter ua mielhor vida entà uns ciutadans non sosmetudi a cap tipe de dominacion (democràcia) e sonque amassadi peth ben e era rason comuns e es normes acceptades liurament. Er autogovèrn non ei isolament, senon dubertura, intersubjectivitat e comunicacion. E aguest n’ei encara eth sòn principau rèpte.

(DIARI SEGRE, 27-5-2016)

Aguesta sòrta de dusau transicion politica que viuem camine entà ues naues eleccions generaus dempús des celebrades en deseme, coma toti sabem. Es acòrds que non an estat possibles ara mudaràn ena unica gessuda demorada en inici der ostiu. S’era democràcia s’auesse de mesurar sonque peth grad d’eleccions, coma se sòl hèr veir, dilhèu de forma reduccionista, seríem dejà en ua fòrça auançada, per mor des soentejades cites entàs urnes qu’en pòc de temps venguem de protagonizar. Es moments de cambis son fòrça moigudi, e damb resultats tanben incèrts. Eth pluralisme reflectit en aguestes darrères veiram se reverbère en aguest espaci enquia ara inexplorat ena democràcia espanhòla. Un pluralisme, ath delà, fòrça dificil d’amassar enes tradicionaus divisòries de quèrra e dreta, aumens enquia ara, pr’amor dera igualacion des sòns blòcs, e en uns moments en qué, mès que polarizacions, se demanen amplis acòrds de renauiment, justament entà que siguen efectius e damb cèrta volentat de permanéncia, maugrat deth miratge dera estabilitat en tempsi trepidants e damb fèbles fonaments ideologics. De hèt, era ideologia balhe er orizon ermeneutic, de comprension, damb eth qu’un ciutadan o partit campe era societat, atau coma es politiques damb es quaus i vò incidir. Ideologica ei, clar, era propòsta de Constitucion catalana que, de forma susprenenta, recuelh era realitat aranesa d’ua manèra fòrça testimoniau, sense un pas d’auança respècte der actuau mandat estatutari, frut d’ua iniciativa e ua legislatura autant de precàries. En aguest moment, tot semble fòrça provisòri, subjècte de granes inquietuds, mès tanben de naues possibilitats encara per profitar tà projèctes collectius renauidi, majoritaris e referenciaus.

(DIARI SEGRE, 14-5-2016)

Caplòc occitan, ua des mès subergessentes de França, Tolosa ei era ciutat mès propèra damb era quau compde era Val d’Aran. Devenguda, entàs aranesi, en centre medicau de referéncia, conforme tanben, per aguesta proximitat e ua comunicacion fòrça mès fluïda e segura qu’era deth costat espanhòl, ua destinacion de dimenjada avienta entath gaudi comerciau e autant culturau, mès enlà dera sua potenta indústria dera aviacion e des estudis superiors, per exemple musicaus fòrça reconeishudi en món. De hèt, de musica voi parlar, pr’amor qu’eth centre Halle aux grains, laguens deth cicle de Les grands interprètes, damb eth patrocini der Ajuntament e tanben de diuèrses empreses (fòrça impensable en casa nòsta), mos acabe d’aufrir un concèrt de Mozart damb era direccion de Marc Minkowski e eth sòn grop de Les Musiciens du Louvre, acompanhadi peth Còr de Cramba deth Palai dera Musica Catalana. Eth Testament de Mozart amasse ua seleccion de pèces dera darrèra etapa deth compositor de Salzburg (Requiem, La clemenza di Tito, Era flaüta magica, eth Concèrt entà clarinet e orquèstra, KV 622…), interpretades ara manèra istorica e de forma precisa, dramatica quan cau, atau coma caracterize ad aguest grop, a on “er oient ei tocat en sentiment”, paradigma dera musica deth Classicisme, segontes ensenhe eth recentament desapareishut Nikolaus Harnoncourt, gran ermenèuta musicau, que Minkowski rebrembe abantes deth concèrt, en aguesta sala plan peculiar, exagonau e, coma non pòt èster d’ua auta forma, de malon arròi tolosenc, un antic mercat de gran, coma eth sòn nòm indique, e actuau sedença dera Orquèstra Nacionau deth Capitòl. E Mozart, tan apròp.

(DIARI SEGRE, 30-4-2016)

Cazadores en la nieve (editoriau Versátil) ei ua novèlla cuerta, intensa, viua, d’estil clar, dirècte, mès tanben precís e incisiu, damb aqueth ton de mala vida que tan ben sap transméter er escrivan José Luis Muñoz, que l’acabe de presentar en Bossòst, d’a on ei vesin. Damb er ofici aquerit ath long deth temps (aguesta ei era sua 42au òbra), era istòria dera prumèra novèlla nera contemporanèa ambientada ena Val d’Aran transcorrís per miei d’escènes parallèles entre eth guàrdia civiu experimentat ena luta contra eth terrorisme e eth forastèr misteriós que lieg a Thomas Mann. Andús se tròben en bar deth centre deth pòble, obligat punt de trobada des personatges tanben restacadi damb aguesti dus antagonistes enquia un finau dubèrt e esperançat. Era vida de pòble, a on tot se sap, s’analize e se comente, entore ua atmosfèra pesanta, densa, coma era nhèu apilerada enes losats e es carrèrs pendent aguesti dies duri d’iuèrn en qué se succedissen es hèts d’amor, mòrt e venjança. Non ei ua novèlla amabla aguesta, perque, totun, era vida non n’ei, damb es sues lèrmes, penes e lhocaries, mès tanben s’i dan cita eth plaser, er afècte e, ai!, er erotisme, totun dangerós, dilhèu destructiu, atrèt pera natura que cride ara natura des sòns òmes e hemnes. Istòria d’amor e caça fortius, enes bòsqui de Baish Aran, damb eth paratge de Còth de Barètja coma escenari privilegiat, Cazadores en la nieve met de relèu tanben, ath delà dera psicologia trabalhada des personatges, er artefacte literari que, en si, constitusís era Val, mès enlà deth paisatge idilic ath quau mos i an volut abituar, mès que Muñoz transgredís damb nòta.

(DIARI SEGRE, 15-4-2016)

Ei ua paraula estonanta e tanplan de mòda, amassa damb d’autes autant d’utilizades en quauqui encastres politics, psicologics e economics, coma era der empoderament, revirada dirèctament der anglés. Era resiliéncia harie referéncia ara capacitat de reconstitucion dauant des succèssi susvengudi dera vida, pera quau causa tant se pòt aplicar as persones coma as territòris o institucions. Ven a compde aguesta introduccion pr’amor que l’auem tractat en ua jornada especifica sus era Catalonha resilienta, governança e smart city, organizada pera Associacion d’Enginhèrs Industriaus. Mès, Catalonha ei un territòri divèrs, e era sua resiliéncia ven determinada per aguesta varietat geografica, coma basa entà ua governança qu’a d’actuar en hilat, en un espaci dubèrt ath cambi e era transformacion. Era resiliéncia non pòt èster un tèrme politicament nèutre, pr’amor qu’ei restacat damb eth modèl de pòble o país que volem projectar democraticament, en cada moment. Dauant dera contunhada especializacion des airaus, son de besonh gestions mès integraus que se fonamenten en dialòg interdisciplinar e era cooperacion multisectoriau, justament perque toti non podem hèr de tot. Entà arténher un territòri o un vilatge intelligent, tèrme tanben aguest discotible,calen abantes institucions e persones intelligentes, formades, capaces, damb possibilitats reaus e efectives de formacion e realizacion, per miei d’un realisme idealizador des oportunitats ara man e des limits qu’impause era realitat entà mielhorar era conviuença damb era incertesa e daurir era pòrta a naues e fructifères possibilitats vitaus.

(DIARI SEGRE, 2-4-2016)

As pòrtes d’ua naua Setmana Santa, revèrbere ena consciéncia seculara era condicion finita der uman, pr’amor qu’aquerò que poderie demorar d’aguesta sason, abantes deth renaishement primaverau, ei tot just eth malur de saber-mos mortaus. Eth “Diu a mòrt”, decretat per Nietzsche e que, semble, a portat tanti maus de cap ath discurs religiós ena modernitat, non ei pas ua nauetat, pròpria dera actualitat nihilista, senon que, coma sosten Gianni Vattimo, ei intrinsèca ath madeish cristianisme, que profèsse era fe en un Diu que morís. Era Vertat s’a hèt carn (en sòn procès de “kénosis”), s’a hèt finita, a aquerit era forma dera perspectiva, lèu lèu relativa, personau, e, per tant, a deishat d’èster pròpriament era grana Vertat, dogmatica, metafisica e etèrna. Tanplan objectiva. E qué ei era vertat?, se pregunte, esceptic, eth condamnador. Era vertat, en minuscula, daurís era sua perspectiva istorica, en marc dera sua comprension temporau e destinau, ara lum, per tant, dera sua epòca, coma complèxe referenciau e acceptat de forma, se non racionau, aumens rasoada, ath temps que dubèrta ath cambi, ara renovacion, d’acòrd damb era sua comunautat de descurbidors, coma diderie eth recentament desapareishut Harnoncourt, ara comunautat d’ermenèutes deth sens. D’alavetz ençà, d’ençà d’aqueth Diu que morís, perque s’a rebaishat ara condicion umana e d’un praube uman, mès en concrèt, era vertat sempitèrna sonque se pòt conjugar en dialòg, intersubjectiva, en mutuau reconeishement. Ei a díder: coma defen Vattimo, era vertat, ena epòca democratica que volem víuer, a agut de deishar pas ara caritat, perque, dera forma coneishuda pera poetica becqueriana, era vertat… ès tu, e er aute, ena sua demanda infinita.

(DIARI SEGRE, 19-3-2016)

Eth Pirenèu ei fòrça coneishut peth patrimòni culturau e artistic conformat per ensem de glèises e capèles, e tanben de bèra catedrau, der estil medievau romanic. En aguest encastre, i cau compdar, damb capinaut meritat, era Val d’Aran, damb era sua fisionomia de vilatges e glèises, fòrça d’eres d’aguest estil, barrejat damb d’auti ath long des sègles, qu’a recebut eth nòm de romanic aranés. En cau destacar es temples que, en tot formar part d’iniciatives dejà consolidades coma era dera rota deth romanic, subergessen tant pera sua arquitectonica, sòbriament imponenta era de Santa Maria de Cap d’Aran e eleganta era d’ua auta mariana, era d’Arties, coma tanben pes tresaurs que sauven laguens, dilhèu mens coneishudi, de pintures romaniques, gotiques, renaishentistes, fòrça d’eres de plan bona factura, coma es de Santa Eulària d’Unha o Sant Andrèu de Salardú, entre d’autes bastisses que non podem pas deishar de visitar, tanben de Vielha-Mijaran, atau coma de Vilamòs, damb glèisa e capèla, o Les, damb era ermita de Sant Blai. Ven a compde rebremba’c damb motiu deth prumèr aniversari dera declaracion dera glèisa dera Mair de Diu dera Purificacion de Bossòst coma Ben Culturau d’Interès Nacionau, ena categoria de Monument Istoric, pr’amor qu’ei eth temple romanic aranés qu’a conservat aguest estil d’ua forma mès unitària, en tot dar-li reconeishement, dignificacion e projeccion, atau coma a tot er hilat patrimoniau deth país tant peth sòn estil coma sustot pera significacion d’aguesti espacis que non se conformen en mantier-se coma heiredes pèces de musèu, senon coma temples vius, d’art tanben liturgic, de pregària e celebracion, d’olors e sensacions ena delectacion d’ua experiéncia atentiua e dubèrta ar inefable.

(DIARI SEGRE, 5-3-2016)

Es cassi de corrupcion que se revèlen pendent quasi cada setmana menacen era credibilitat deth sistèma institucionau, politic e economic, que, per mor d’aguest deteriorament, requerís d’ua reforma prigona entà ua naua validacion deth madeish, que hèsque possibla ua comunautat mès justa e reconeishibla enes principis democratics que la botgen. Eth dera transparéncia, amassa damb idèes e mecanismes coma era dera bona governança e eth còdi etic, ei un d’aguesti principis rectors mès publicitats, valgue era redondància, pr’amor que hèr transparent quauquarren ei hèr-le public, ei méter-le ara lum publica entà qu’eth ciutadan i pogue accedir ad aquerò que s’i manifèste. Totun, eth dret ara informacion a de perméter eth déuer de coneishement, pr’amor qu’ua informacion mau dada, que, en lòc d’aportar lum, enlusèrne, pòt hèr inviable un vertadèr coneishement. Eth coneishement s’aquerís per miei dera ordenacion racionau dera informacion. Ei un procès d’illustracion, de capacitat de pensament per un madeish, non pas d’espectacularizacion e gesticulacion vueda. Era etica non ei ua cosmetica, coma diderie era professora Adela Cortina, especializada en aguesti mestièrs dera filosofia morau e etica. En ua jornada sus eth papèr des elèctes locaus ena luta contra era corrupcion, tròbi ues paraules sues fòrça illustratives. Cortina mos rebrembe qu’era etica ei caractèr, e se trabalhe dia a dia, damb esfòrç e entrenament, entà augmentar es possibilitats d’ua vida bona e erosa. Per açò, ei important que, incapable coma sò de dar leçons moraus ad arrés, poguèsquem dar compde en tot moment de çò que hèm, damb critèris razonables de validacion e justificacion compartits ena comunautat politica dotada des nòrmes e institucions que la hèn possibla.

(DIARI SEGRE, 20-2-2016)